Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés d'instal·lació.
Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta és la primera vegada que un sistema operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari.
Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius presents a la màquina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades.
install.ca.txtinstall.ca.htmlinstall.ca.pdfTutorial de dselectdselect. Aquest és un dels
paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la instal·lació bàsica s'ha
completat.
cfdisk.txtmac-fdisk.txt.../current/md5sum.txtmd5sum, podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes
executant md5sum -v -c md5sum.txt.
Es pot recollir informació del maquinari des de:
-Informació del maquinari necessaria per a instal·lar-
+-------------------------------------------------------------------+
|Maquinari| Informació que podríeu necessitar |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Quants en teniu. |
| | * El seu ordre en el sistema. |
|Discs | * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE). |
|durs | * Espai lliure disponible. |
| | * Particions. |
| | * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.|
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model i fabricant. |
| | * Resolucions suportades. |
|Monitor | * Tasa de refresc horitzontal. |
| | * Tasa de refresc vertical. |
| | * Profunditat del color suportada (número de colors). |
| | * Grandària de la pantalla. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Tipus: sèrie, PS o USB. |
|Ratolí | * Port. |
| | * Fabricant. |
| | * Número de botons. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Xarxa | * Model i fabricant. |
| | * Tipus d'adaptador. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Impressora| * Model i fabricant. |
| | * Resolucions d'impressió suportades. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model and fabricant. |
|Targeta | * RAM de vídeo disponible. |
|gràfica | * Resolucions i profunditat del color suportada (això |
| | haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).|
--------------------------------------------------------------------+
La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius.
Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:
Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexió per Ethernet o equivalent - no una connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la següent informació. Encara que, si el vostre administrador diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que és el procediment recomanat, llabors no necessitareu aquesta informació donat que el servidor DHCP us la proveirà directament cap al vostre ordinador durant el procés de la instal·lació.
Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal·lació del sistema base a través de la xarxa. Per a instal·lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu més avall en Configuració d'una connexió PPP, Secció 8.9 per a informació de la configuració PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat.
És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu. Això determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian.
Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que desitgeu.
Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula. Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments. Qualsevol PowerPC, sigui OldWorld o NewWorld pot servir com a un sistema d'escriptori. Per a servidors, es recomana una màquina amb un mínim de 132 Mhz.
Requeriments mínims de maquinari en el sistema
+--------------------------------------------------+
|Tipus d'instal·lació| RAM | Disc dur |
|--------------------+--------------+--------------|
|Sense escriptori | 16 megabytes| 450 megabytes|
|--------------------+--------------+--------------|
|Amb escriptori | 64 megabytes| 1 gigabyte |
|--------------------+--------------+--------------|
|Servidor | 128 megabytes| 4 gigabytes|
+--------------------------------------------------+
Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4.
Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden
trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i dades. És millor
ser generós quan és considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El més
notable seria la partició /var que conté una part de la informació
d'estat. Els fitxers dpkg (amb la informació dels paquets
instal·lats) poden consumir fàcilment uns 20MB; amb una bitàcola i la resta,
hauríeu d'assignar a /var un espai de com a mínim 50MB.
El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a una altra habitació.
Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es tractarà aquí. Com a mínim necessitareu una partició dedicada exclusivament a la partició arrel de Debian.
Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual , com ara Drive Setup, HD Toolkit o MacTools . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions.
En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer còpies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la.
Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina.
Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació (Particions en Debian, Capítol 6), després que hagueu arrencat el sistema d'instal·lació. Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una màquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre fora millor que us esperessiu a tindre una instal·lació exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un sistema d'instal·lació original com floppies o CD.
Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian. Encara us hauríeu de llegir el material a continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal·lar.
En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a començar la instal·lació creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament proveït pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que no probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, hauríeu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.
Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux. Les instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives.
També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.
El OpenFirmware s'aturarà automàticament a l'arrencar Debian GNU/Linux les particions Linux haurien d'apareixer abans de totes les altres al disc, especialment de les particons d'arrencada del MacOS. Això s'hauria de tindre present en el moment de pre-particionar; abans hauríeu de crear una partició Linux com a punt d'anclatge per a tindre les altres particions d'arrencada en el disc. (Les petites particions dedicades als controladors de disc Apple no són arrencables). Podreu esborrar aquesta partició d'anclatge amb les utilitats de particionament de Linux, després, durant la instal·lació i reemplaçar-la per particions Linux.
Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu:
L'aplicació Drive Setup de Apple pot trobar-se a la carpeta
Utilities en el CD del MacOS. No es pot usar cper a particions ja
existents; donat que està limitada al particionament de tot el disc una sola
vegada. Les particions dels controladors no seran mostrades en el Drive
Setup.
Recordeu-vos de crear una partició de reserva per a GNU/Linux, preferiblement posicionada al principi del disc, tant i fa el tipus de partició que sigui, aquesta serà esborrada i substituida posteriorment durant la instal·lació de Debian GNU/Linux.
Si teniu pensat d'instal·lar el MacOS 9 i OS X, fora millor que crear
particions separades per a cadascun. Si estiguessin instal·lats en la mateixa
partició, hauríeu d'usar Startup Disk (i reiniciar) per a escollir
entre els dos; la selecció no pot fer-se en temps d'arrencada. Amb particions
separades, quan premeu la tecla option tindreu una opció per a cadascun pel que
també podreu instal·lar dues opcions separades en el menú d'arrencada del
yaboot. A més a més, Startup Disk desmarcarà totes les altres
particions muntables, el qual pot afectar l'arrencada de GNU/Linux. Les dues
paricions per a OS 9 i OS X seran accessibles entre si des del sistema operatiu
natiu.
GNU/Linux no pot accedir a la informació en particions HFS+ (també anomenada com a MacOS Extended) o UFS. El OS X requereix una d'aquests dos tipus per a la seva partició d'arrencada. El MacOS 9 pot instal·lar-se en una HFS (també anomenada com a MacOS Standard) o HFS+. Pel que per a compartir informació entre els sistemes MacOS i GNU/Linux s'hauran d'usar particions HFS i MS-DOS FAT que estan suportades per tots dos.
Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal·lació de Debian. Generalment, això implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" és el programari propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés d'arrencada (després d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest també és important.
Normalment no hi ha cap necessitat d'establir el BIOS (anomenat OpenFirmware) en sistemes PowerPC. PReP i CHRP estan equipats amb OpenFirmware, però desafortunadament, el mode que usareu per a invocar-lo varia d'un fabricant a l'altre. Tindreu que consultar la documentació que acompanyava a la vostra màquina.
En els Macintoshes PowerPC, invoqueu al OpenFirmware amb
Command-option-O-F mentre l'ordinador arrenca. Normalment mirarà si
s'estan prement aquestes tecles després de sonar un campaneig, però el moment
exacte varia en cada model. Mireu http://www.netbsd.org/Ports/macppc/faq.html
per a més informació.
L'indicatiu de OpenFirmware es més o menys així:
ok
0 >
Noteu que els models més antics de Macs PowerPC, la E/S per defecte i de vegades inpossible de canviar del OpenFirmware per a interactuar amb l'usuari són pel port sèrie (mòdem). Si invoqueu el OpenFirmware en una d'aquestes màquines, sols veureu una pantalla negra. En aquest cas, un programa executat en un altre ordinador, connectat pel port del mòdem, és necessari per a interactuar amb el OpenFirmware.
El OpenFirmware de les maquines OldWorld Beige G3, de les versions 2.0f1 i 2.4,
està malament (no funciona correctament). En aquestes màquines no podreu
habilitar l'arrencada des del disc dur a menys que apedaceu el microprogramari
(firmware). Un pedaç per al microprogramari està inclos en la utilitat
System Disk 2.3.1, disponible des de Apple en ftp://ftp.apple.com/developer/macosxserver/utilities/SystemDisk2.3.1.smi.bin.
Després de desempaquetar la utilitat en MacOS i executar-la, seleccioneu el
botó Save per a que el pedaç del microprogramari sigui instal·lat en la nvram.
Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De
vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i
pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar
(overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va començar a
abortar el programa gcc amb un senyal inesperat mentre estava
compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu
valor original va solucionar el problema.
El compilador gcc és sovint el primer en morir a causa de mòduls
de memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen les
dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes
per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes
estructures de dades probocarà que s'executi una instrucció ilegal o que
s'accedeixi a una adreça inexistent. El simptoma d'això serà que el
gcc morirà després d'una senyal d'error inesperada.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a PowerPC
versió 3.0.23, 15 May, 2002