És en gran messura, el mode més fàcil d'instal·lar Debian GNU/Linux, des d'un
joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pàgina de venedors de CD).
També podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian
i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexió de xarxa ràpida i una
grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la
vostra màquina, podeu saltar-vos la secció Arrencant des d'un CD-ROM, Secció
5.2; s'han abocat molts esforços per a assegurar-se de que tots els fitxers
necessaris estiguin disponibles en el CD.
Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal·lació la vostra màquina no té suport per a l'arrencada des de CD, però teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estratègica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a través d'algun altre mitjà també estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribució de carpetes en el CD és idèntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD.
Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal·lació, podreu habilitar la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.
Sinó teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal·lació i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal·lador durant l'arrencada.
Quan descarregueu els fitxers des d'una rèplica de Debian, assegureu-vos de
descarregar-los en mode binary, no en mode text ni tampoc mode
automàtic. És important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de
la rèplica per a crear una "sub-rèplica" local. No serà realment
necessari que feu això si useu disquets; però en farà més fàcil la localització
quan els necessiteu. Tindríeu que començar l'estructura del vostre directori
local amb un primer directori anomenat disks-powerpc, per exemple:
current/_subarquitectura_/images-1.44/_sabor_/rescue.bin
No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la rèplica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents.
Si la vostra màquina està configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en
la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta característica descarregant els
fitxers del sistema d'instal·lació. Doncs ja seran descompimits al seu temps
pel instal·lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farà perdre
temps i espai, ja que els fitxers originals seran automàticament esborrats pel
programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal·lador.
També molts fitxers binaris com ara el yaboot seran interpretats
com fitxers de text donat que no tenen cap extensió, a menys de que seleccioneu
el mode de transferència binari. Aquests fitxers serien inusables si
ho fessiu amb el mode de transferència en text.
Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:
rescue.bin, linux.bin i root.bin)
rescue.bin i drivers.tgz)
basedebs.tar)
Si teniu funcionant una connexió Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet és una de les compilades a dins del nucli de la instal·lació, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació. L'instal·lador serà capaç d'instal·lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet més comuns.
Si teniu una connexió Ethernet per a la qual l'instal·lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació i el d'instal·lació del nucli i els dels controladors dels perifèrics.
Si instal·leu sobre un sistema sense cap connexió de xarxa funcional o si la vostra connexió de xarxa és vía PPP (usant el mòdem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers abans de començar amb el procés d'instal·lació.
Sinó n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal·lació del sistema d'arrencada. Si fallés el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal·lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal·lació des del principi.
El fitxer d'instal·lació del sistema base basedebs.tar actualment
ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal·lar el
sistema base, donat a que és millor fer-ho així, no necessitareu aquest fitxer.
La seva localització en la xarxa està llistada en el apèndix (Fitxers d'instal·lació del sistema
base de Debian, Secció 11.2.3.4).
Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un basedebs.tar des
de l'arxiu de Debian, primer instal·leu debootstrap (apt-get
install debootstrap). Llavors useu el següent comandament:
debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="powerpc"
Els fitxers d'instal·lació inclouen les imatges del nucli, les quals estan disponibles per a diverses "subarquitectures". Cada subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent. Les subarquitectures disponibles per a PowerPC són:
Els fitxers de configuració del nucli d'aquests sabors poden trobar-se en els
seus respectius directoris amb el nom config.gz.
La localització en la xarxa dels fitxers d'instal·lació per a cada sabor powerpc està llistat en el Apèndix. Aquests inclouen:
.../current/apus/images-1.44/rescue.bin.../current/chrp/images-1.44/rescue.bin.../current/new-powermac/images-2.88/rescue.bin.../current/powermac/images-1.44/rescue.bin.../current/prep/images-1.44/rescue.bin.../current/apus/images-1.44/root.bin.../current/chrp/images-1.44/root.bin.../current/new-powermac/images-1.44/root.bin.../current/powermac/images-1.44/root.bin.../current/prep/images-1.44/root.bin
Totes dues imatges de disquet; la boot-floppy-hfs i la
rescue.bin contenen un nucli Linux d'arrenacda comprimit. El
disquet boot-floppy-hfs és usat per a arrencar el sistema
d'instal·lació, mentres que el rescue.bin serveix com a font per
al nucli Linux quan aquest sigui instal·lat en la vostra màquina. Un disquet
rescue.bin no pot arrencar un PowerPC. Una altra imatge del nucli
descomprimida, simplemnent anomenada linux.bin, és usada per a
arrencar l'instal·lador des del disc dur o CD-ROM. Això no és necessari per a
arrencar l'instal·lador des de disquets.
Retorneu a Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secció 4.3 per a informació important de com crear discs des de les imatges de disquet.
La imatge del disquet arrel (root) conté una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en memòria després que hagueu arrencat l'instal·lador.
Els controladors dels perifèrics poden descarregar-se com a una sèrie d'matges
de disquet o com a tarball (drivers.tgz). El sistema
d'instal·lació necessitarà tindre accés al fitxer dels controladors durant la
instal·lació. Si teniu una partició de disc dur o esteu connectats a un
ordinador accessible pel instal·lador (veieu a sota), seria més convenient usar
el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal·leu els
controladors des de disquets.
Quan descarregueu els fitxers també tindríeu que parar atenció al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal·lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloënt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.
L'instal·lador no pot accedir als fitxers en un sistema de fitxers HFS+. MacOS System 8.1 i posteriors poden estar usant un sistema de fitxers HFS+; tots els PowerMac NewWorld usen HFS+ per defecte. Per a determinar si el vostre sistema té un sistema de fitxers HFS+, seleccioneu Get Info pel volum en qüestió. Els sistemes de fitxers HFS apareixeran com a Mac OS Standard i els HFS+ diran Mac OS Extended.
Durant la instal·lació, abans de começar-la, esborrareu la/es partició/ons sobre la/es que instal·lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran emplaçats en particions, no en la que penseu instal·lar el sistema.
Pels disquets (floppy-less) d'instal·lació en els Mac NewWorld, això podria ser
el més convenient en el cas de que obtingueu tots els fitxers en un arxiu
Stuffit des de http://prdownloads.sourceforge.net/debian-imac/debian-imac.sit
(instruccions separades estan incloses en l'arxiu). D'altra manera obtingueu
els fitxers d'instal·lació normals de la llista superior. Poseu els fitxers en
una partició HFS (no HFS+) del vostre sistema. També necessitareu els fitxers
yaboot.conf des de l'arxiu en new-powermac o powermac.
Els disquets d'arrencada actualment són usats per a arrencar el sistema d'instal·lació en moltes màquines amb disquetera. Els disquets també poden usar-se per a la instal·lació del nucli i mòduls en molts sistemes. Estan reportant errors en l'arrencada en els controladors USB dels Mac.
Les imatges de disc són fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma
raw (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com
rescue.bin, no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un
programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet sense
format. Això és requerit per que aquestes imatges són representacions
d'un disc; el qual requereix fer una còpia del sector de les dades des
del fitxer al disquet.
Hi han diferents tècniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secció us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes.
No importa el mètode que useu per a crear els vostres disquets, però haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament.
Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament
dd if=fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync
a on fitxer serà la imatge de disc. /dev/fd0 serà el
nom usat per la disquetera, però pot ser diferent en la vostra estació de
treball (en Solaris, aquesta seria /dev/fd/0). El comandament pot
retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet,
pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat
abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un
comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu
eject, mireu la pàgina del manual).
Alguns sistemes intenten muntar automàticament els disquets quan aquests són
inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta
característica per a que l'estació de treball us permeti escriure els disquets
en mode binari. Desafortunadament, com dur a terme això variarà
depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la
gestió del volum per a aconseguir l'accés al disquet en mode raw. Primer
assegureu-vos de que el disquet està muntat automàticament (usant
volcheck o el comandament equivalent del vostre gestor de
fitxers). Llavors useu el comandament dd en la forma descrita
anteriorment, reemplaceu /dev/fd0 per
/vol/rdsk/nom_disquetera, a on
nom_disquetera serà el nom de la disquetera que vàreu donar al
formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres
sistemes, pregunteu al vostre administrador.
Si teniu accés a una màquina i386, podreu tindre accés als següents programes per a copiar imatges de disquets.
Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.
http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/
Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows no espereu que funcioni. Sinó sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer F8 durant l'arrencada.
NTRawrite és un intent de crear una versió contemporània de
Rawrite/Rawrite3 que és consistenment compatible amb WinNT, Win2K
i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI és molt evident; seleccioneu la
unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu emplaçar i
premeu el botó d'escriure (Write).
http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/
Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux)
poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir això sinó sou
anglòfon, després d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels
missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i
Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots setlang.bat en el
directori dosutils, que copia els fitxers correctes. Simplement
entreu en aquest directori (p.e.
cd
c:\debian\dosutils
) i executeu setlang idioma a on idioma serà el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple setlang ca per a la llengua catalana. Actualment aquests són els codis de les llengües disponibles:
ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN
Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal·lació no anglesa; si és així els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla.
Hi ha disponible un script d'Apple Make Debian Floppy per a crear
els disquets des de les imatges de disc. Podeu descarregar-lo des de: ftp://ftp2.sourceforge.net/pub/sourceforge/debian-imac/MakeDebianFloppy.sit.
Per a usar-lo sols caldrà deixar el fitxer a copia en l'escriptori i
arrossegar-lo cap a la disquetera. Haureu de tindre l'script d'Apple
instal·lat i el vostre gestor d'extensions habilitat. Disk Copy us en demanarà
una confirmació per si desitgeu esborrar el disquet i procedir amb l'escriptura
de la imatge.
També podeu usar directament l'utilitat del MacOS Disk Copy, o o
la utilitat de lliure us suntar. El fitxer root.bin
és un exemple d'una imatge de disquet. Useu un dels següents mètodes per a
crear un disquet des de les imatges.
Disk CopyCreator-Changer sols seran cecessaries si descarregueu les
imatges.
Creator-Changer
i useu el fitxer obert root.bin.
Disk Copy; si ja teniu un sistema MacOS o un CD
probablement estarà allí, d'altra manera seleccioneu http://download.info.apple.com/Apple_Support_Area/Apple_Software_Updates/English-North_American/Macintosh/Utilities/Disk_Copy/Disk_Copy_6.3.3.smi.bin.
Disk Copy i seleccioneu "Make a Floppy" (crar
un disquet) des del menú Utilities, llavors seleccioneu
locked per a tancar la imatge des del diàleg resultant. Això us
demanarà que inseriu un disquet, llavors us preguntarà si de veres desitgeu
esborrar-lo. Un cop fet això tindria que expulsar el disquet.
suntarsuntar des de http://hyperarchive.lcs.mit.edu/HyperArchive/Archive/cmp/suntar-223.hqx.
Executeu el programa suntar i seleccioneu `Overwrite Sectors...'
des del menú Special.
root.bin en el diàleg de file-opening (obrie
el fitxer).
Abans d'usar el disquet que heu creat, set the write protect tab! (posar el protector d'escriptura). D'altra manera accidentalment podrieu muntar-lo des d'un MacOS i aquest molt generosament l'arruinarà.
La instal·lació pot arrencar usant fitxers d'arrencada emplaçats en una partició del disc dur ja existent, o sigui, carregant-la des d'un altre sistema operatiu o bé iniciant el carregador d'arrencada directament des del BIOS.
L'instal·lador no pot arrencar fitxers des d'un sistema de fitxers HFS+. Un sistema MacOS 8.1 i superior poden usar HFS+; tots els PowerMac NewWorld usen HFS+. Per a determinar si el vostre sistema té un sistema de fitxers HFS+, seleccioneu Get Info pel volum en qüestió. Els sistemes de fitxers HFS apareixeran com a Mac OS Standard i els HFS+ diran Mac OS Extended. Haureu de tindre una partició HFS per a intercanviar fitxers entre MacOS i Linux, particularment els fitxers d'instal·lació que heu descarregat.
S'usen diferents programes per a arrencar el sistema d'instal·lació des del disc dur, depenent de si el sistema és un model "NewWorld" o "OldWorld".
El disquet boot-floppy-hfs usa miBoot per a començar
la instal·lació de Linux, però miBoot no pot ser usat fàcilment
per a arrencar des del disc dur. BootX, executat des del MacOS,
suporta l'arrencada des de fitxers situats en el disc dur. BootX
també pot ser usat per a una arrencada dual entre MacOS i Linux una vegada la
vostra instal·lació de Linux s'hagi completat.
Descarregueu la distribució BootX, disponible en http://penguinppc.org/projects/bootx/,
o en el directori dists/woody/main/disks-powerpc/current/powermac
de les rèpliques http/ftp de Debian i en els CD no oficials de Debian. Useu
Stuffit Expander per a extreure el seu arxiu. A dins del paquet
hi ha una carpeta buida anomenada Linux Kernels. Descarregueu
linux.bin i ramdisk.image.gz des de la carpeta
disks-powerpc/current/powermac i situeu-los en la carpeta
Linux Kernels. Llabors situeu la carpeta Linux
Kernels en la carpeta activa System Folder.
Els PowerMac NewWorld suporten l'arrencada des d'una xarxa o un CD-ROM ISO9660,
així com l'execució de binaris ELF directament des del disc dur. Aquestes
màquines poden carregar Linux directament mitjançant yaboot, el
qual suporta la càrrega d'un nucli i d'un disc RAM (RAMdisk) des d'una partició
ext2, així com l'arrencada dual amb MacOS. L'arrencada des del disc dur de
l'instal·lador és particularment apropiada per a les noves màquines amb
disqueteres. BootX no està suportat s'ha d'usar per a PowerMac
NewWorld.
Copieu (no moveu) els quatre següents fitxers que heu descarregat des de l'arxiu de Debian al nivell arrel "/" del vostre disc dur (això podeu aconseguir-ho amb l'opció d'arrossegar els fitxers a l'icona del disc dur).
linux.bin
root.bin (from inside the images-1.44 folder)
yaboot
yaboot.conf
Anoteu el número de la partició del MacOS a on heu emplaçat aquests fixers. Si
teniu el programa pdisk del MacOS, podeu usar el comandament L per
a comprovar el número de la partició. Necessitareu aquest número per al
comandament que li escriu a l'indicatiu del Open Firmware quan arrenqui
l'instal·lador.
Per a arrencar l'instal·lador, procediu com a Arrencant en el Mac NewWorld des de OpenFirmware, Secció 5.4.3.
Si la vostra màquina està connectada a una xarxa d'àrea local, podreu habilitar la càrrega sobre la xarxa des d'una altra màquina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina necessitareu emplaçar els fitxers d'instal·lació en llocs específics d'aquella màquina i configurar en ella el suport específic per a arrencar des de la vostra.
Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a màquines CATS un servidor BOOTP o un servidor DHCP.
BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuració dinàmic del lloc) és una extensió de BOOTP, més flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjançant DHCP.
Per a PowerPC, si teniu una màquina Power Macintosh NewWorld, seria una bona ideia el usar DHCP en comptes del BOOTP. A algunes d'aquestes màquines (les més recents) els hi és impossible arrencar usant BOOTP.
El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Teòricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux.
Aquests són els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
bootpd CMU i l'altre és l'actual servidor DHCP, dhcpd
ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp
de Debian GNU/Linux.
Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
línia corresponent en /etc/inetd.conf. En Debian GNU/Linux, podeu
executar update-inetd --enable bootps, seguit de
/etc/init.d/inetd reload. De tota manera la línia tindria que ser
semblant a aquesta:
bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest té el
familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD
printcap(5), termcap(5) i disktab(5).
Vegeu la pàgina del manual bootptab(5) per a més informació. Per
al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client. Aquest és
un exemple del /etc/bootptab:
client:\
hd=/tftpboot:\
bf=tftpboot.img:\
ip=192.168.1.90:\
sm=255.255.255.0:\
sa=192.168.1.1:\
ha=0123456789AB:
Com a mínim haureu de canviar l'opció "ha", la qual especifica l'adreça del maquinari del client. L'opció "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjançant TFTP; per a més detalls mireu Situar les imatges TFTP al seu lloc, Secció 4.5.4.
Per contra, establir BOOTP mitjançant dhcpd ISC és relativament
fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de
clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuració
per a arrencar els clients mitjançant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes,
llegiu-vos la secció Configurant
un servidor DHCP, Secció 4.5.2. Sinó, segurament sereu capaços de fer-ho
afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració de la
subxarxa que contingui al client i reiniciant el dhcpd amb
/etc/init.d/dhcpd restart.
En el moment d'escriure això, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari
lliure, anomenat ISC dhcpd. En Debian GNU/Linux, aquest està
disponible en el paquet dhcp. Aquesta és una mostra del fitxer de
configuració (usualment /etc/dhcpd.conf):
option domain-name "exemple.com";
option domain-name-servers ns1.exemple.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";
subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.1.200 192.168.1.253;
option routers 192.168.1.1;
}
host clientname {
filename "/tftpboot/tftpboot.img";
server-name "servername";
next-server servername;
hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
fixed-address 192.168.1.90;
}
En aquest exemple hi ha un servidor "servername" que du a
terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa
(gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), així
com el nom del servername i l'adreça client del maquinari. L'opció
"filename" hauria de ser el nom del fitxer que rebreu
mitjançant TFTP. Després tindreu que editar el fitxer de configuració de
dhcpd i reiniciar el servei amb /etc/init.d/dhcpd
restart.
Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
d'assegurar-vos que el dimoni tftpd està activat. Aquest serà
habilitat normalment amb la següent línia en /etc/inetd.conf:
tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot
Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de
in.tftpd; el necessitareu més avall. L'argument -l
habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments de la
bitàcola (log) del sistema; això és útil pel diagnòstic d'errors d'arrencada.
Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que
notificar sobre la marxa al procés inetd que dit fitxer ha
canviat. En una màquina Debian executeu /etc/init.d/netbase
reload (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu
/etc/init.d/inetd reload); en d'altres màquines, cerqueu la ID del
procés inetd i executeu kill -HUP
inetd-pid.
Després situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Descripció de la instal·lació del
sistema de fitxers, Secció 11.2.3, en el directori de la imatge d'arrencada
tftpd. Generalment aquest directori serà el
/tftpboot. Després tindreu que fer un enllaç d'aquest fitxer al
que usarà tftpd per a arrencar un client particular.
Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no té
cap estàndard.
En màquines Power Macintosh NewWorld, tindreu que establir el carregador
"yaboot" com a imatge d'arrencada TFTP. En cabat
Yaboot rebrà de si mateix les imatges del nucli i de disc RAM
(RAMdisk) mitjançant TFTP. Per a una arrencada en xarxa, useu el
yaboot-netboot.conf. Solsament reanomeneu aquest a
yaboot.conf en el directori TFTP.
NOT YET WRITTEN
Això és més proper a una "instal·lació TFTP per a poca memòria"
perque no desitgeu carregar el disc RAM sinó només arrencar des del recentment
creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reemplaçar l'enllaç
simbòlic per a la imatge tftpboot per un enllaç a la imatge del nucli (per
exemple linux-a.out). La meva experiència arrencant des d'una
xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis
s'executin en el mateix servidor (l'estació de treball sparc envia una
solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut
RARP). Tot i així, Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho
:-(( També té que quedar documentat en aquest manual?
Per a arrencar la màquina client, aneu a Arrencant des de TFTP, Secció 5.5.
Per a la instal·lació en múltiples ordinadors és possible usar una instal·lació
totalment automàtica anomenada FAI. El paquet fai de
Debian ha de ser instal·lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal·lació
(install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de
xarxa o disquet, instal·laran automàticament Debian als seus discs locals.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a PowerPC
versió 3.0.23, 15 May, 2002